En primer lloc, moltes gràcies al Roger per les seves contribucions, també a la Sandra pel seu comentari i sobretot al Francesc per compartir els seus coneixements aquí amb nosaltres :) ho apreciem molt!
Bé, al que anava. Ahir en sortir del CRBA -tardíssim- la lluna estava esplèndida sobre la Diagonal, encara tenia una tonalitat ataronjada magnífica. Vaig decidir seguir l'exemple del Roger i de seguida que vaig arribar a casa vaig agafar la càmera per anar cap al parc del costat (la terrassa dóna a Sud i, seguint la Llei de Murphy, la lluna estava al Nordest). Obviament, a tot això eren les 10 passades i el color càlid havia desaparegut per complet... però ja que era allà, amb el trípode, i tot plegat, doncs vaig fer cinc fotos. Les vaig fer en RAW i les vaig revelar amb el LightRoom. La que us ensenyo està retallada a aproximadament 1/3 de l'original (crec que si hi feu "click" la podeu veure en gran):
Vaig tirar amb una Canon 40D, objectiu Sigma 100-300 a 300mm, amb trípode i temporitzador per evitar la vibració (no tinc "comandament a distància" i no vaig caure a activar el "lockup mirror"), ISO100, f4.5 i 1/125 . Aquesta combinació suposava una subexposició de dos passos respecte el que m'indicava l'exposímetre mesurant la part més brillant de la lluna (vaig fer proves una mica més sobreexposat i una mica més subexposat i aquesta va ser la que em va semblar que quedava millor). El que he après ha estat que 1. la lluna es mou molt ràpid a jutjar per com l'havia de reenquadrar entre foto i foto; 2. (no sé si pel motiu anterior) de seguida perd nitidesa en tirar a velocitats "lentes"; 3. la llum n'és la clau, així que l'instant és fonamental (ja sé que això no és cap novetat però ahir ho vaig experimentar amb el decalatge entre "oh, quina lluna" i "ara estic a punt per disparar"); 4. hauria pogut pujar una mica la ISO per poder tancar diafragma o pujar velocitat i veure si això millorava la imatge... però ara ho deixo per algú altre: qui s'anima fer experiments???
Núria
4 comentaris:
Uauuuu! Felicitats Núria!
Jo sabia que sortirien bones fotos, però porto uns dies una mica estressats i no els puc dedicar a fotografiar la lluna.
La veritat és que ha quedat prou bé, i sobretot molt i molt gran.
Tot i això, i posats a ser un xic crític, l'he vist una mica borrosa. Suposo que la combinació d'obertura del diafragma-velocitat-objectiu, fa que sigui molt complicat.
Jo li posaria un 8,5 sobre 10.
Roger
Carai, amb nota i tot...! gràcies pels comentaris. Ep, remarco que la foto està una mica retallada (a 1/3 part de l'original, més o menys!), tan gran no la vaig treure, que no tinc el 800mm aquell que comentava el Francesc! ;p
Coincideixo en què no està nítida al 100%. A part de la qualitat de l'objectiu i de què, a més, la meva lent segons el fabricant està al seu moment dolç a f8 i no als f4.5 en què està feta la foto, em pregunto si (paranoia meva o no) a 1/500, p.ex., s'aconsegueix de congelar més, si s'arriba a notar... Potser la podria haver "maquillat" una mica més al revelar-la, només té una mica de vibrance i un pèl de màscara d'enfoc ;)
L'altra cosa que no m'acaba de convèncer és la composició, tampoc és que es pogués triar gaire, però és com molt "típica". Recordo una "sortida de lluna plena" des del mar a la Mar Bella (BCN) que em va fer caure de cul. Sense càmera, la tinc a la memòria (aquestes fotos són les millors, perquè admeten mitificacions!). Espero que algú més s'animi a fer fotos de la lluna!
Núria
Jo penso que esta molt be, no supernítida però no esta gens malament, Jo li poso un 9. Avui la he vist també supergran i molt maca però era al cotxe i desprès des-de casa meva no es veia. Intentaré penjar alguna foto també. Que vagi be.
Alvaro
Gràcies, Álvaro! ahir em va passar el mateix ;p. A més, hi havia uns núvols que l'envoltaven i que probablement haurien fet la composició més maca. Crec que paga la pena estar a punt per fer la foto just quan surt, i enganxar-la amb la tonalitat càlida que li dona un punt diferent :)
Núria
Publica un comentari a l'entrada