dissabte, 8 de desembre del 2007

Sortida a Planoles. Novembre 2007. Curs de fotografia. Francesc Muntada. Universitat de Biologia. Record de l'estada.

Salutacions al Francesc Muntada i a tot el grup de fotografia. Aquestes fotos vam per a vosaltres. Fotos tot-terreny:Pel terra, de genolls...No se si hi sou tots. Si falteu algú ho dieu i les busquem.

Núria, guarda'ns plaça per l'abril.

Francesc, que et semblen les fotos d'animals? Els amagatalls han funcionat. Je,je,je!!!





















































































Bufa, i podràs demanar un munt de desitjos.

divendres, 7 de desembre del 2007

Fragilitat

Biòleg o fotògraf?
Iguana recien adoptada

Disfressa de Carnaval





dissabte, 1 de desembre del 2007

Acabo de veure una foto que vaig fer durant el curs y la penjo. No es molt bona pero porta records.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Jo tambe pujo una foto que he fet el cap de setmana pero no la descriure tant com la Nuria. Tambe es sobre la tardor. A veure si us agrada.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Tardor

Hola!

Com que ningú més s'anima de moment a pujar fotos, torno a fer una contribució... ep, si algú no s'aclareix sobre com fer entrades, que pregunti, eh? que per això estem! ;)

Aquest cap de setmana llarg vem estar al Cañón de Añisclo (Osca) i estava increïble de colors de tardor. Bé, a la tarda ja, quan el sol estava a punt d'amagar-se, vem trobar uns arbres movent-se al vent. Aquí van:



Està feta amb una Canon D40 amb objectiu Sigma 100-300mm, a 300mm, en RAW i revelada amb el LightRoom (un pèl més d'exposició, clarity, vibrance i una mica de saturació i màscara d'enfoc). Per tal de reflectir l'aire, està tirada a 2.5". Tot i que hi havia poca llum, vaig haver de tancar diafragma fins a f32 (:p) a ISO100 (i em vaig passar, vaig subexposar com 2/3). La vaig fer també a 1/13, f8, ISO200 de manera que les fulles queden nítides i immòbils... però m'agrada més aquesta

Us convido a jugar amb els colors de la tardor. De fet, no cal anar tan lluny per fer fotos: al mig de Sant Cugat, a la Rambla del Celler, al costat de casa, aquest matí també estava preciós... ;)


Núria

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Provant de fer fotos de la lluna...

Hola a tot@s

En primer lloc, moltes gràcies al Roger per les seves contribucions, també a la Sandra pel seu comentari i sobretot al Francesc per compartir els seus coneixements aquí amb nosaltres :) ho apreciem molt!

Bé, al que anava. Ahir en sortir del CRBA -tardíssim- la lluna estava esplèndida sobre la Diagonal, encara tenia una tonalitat ataronjada magnífica. Vaig decidir seguir l'exemple del Roger i de seguida que vaig arribar a casa vaig agafar la càmera per anar cap al parc del costat (la terrassa dóna a Sud i, seguint la Llei de Murphy, la lluna estava al Nordest). Obviament, a tot això eren les 10 passades i el color càlid havia desaparegut per complet... però ja que era allà, amb el trípode, i tot plegat, doncs vaig fer cinc fotos. Les vaig fer en RAW i les vaig revelar amb el LightRoom. La que us ensenyo està retallada a aproximadament 1/3 de l'original (crec que si hi feu "click" la podeu veure en gran):



Vaig tirar amb una Canon 40D, objectiu Sigma 100-300 a 300mm, amb trípode i temporitzador per evitar la vibració (no tinc "comandament a distància" i no vaig caure a activar el "lockup mirror"), ISO100, f4.5 i 1/125 . Aquesta combinació suposava una subexposició de dos passos respecte el que m'indicava l'exposímetre mesurant la part més brillant de la lluna (vaig fer proves una mica més sobreexposat i una mica més subexposat i aquesta va ser la que em va semblar que quedava millor). El que he après ha estat que 1. la lluna es mou molt ràpid a jutjar per com l'havia de reenquadrar entre foto i foto; 2. (no sé si pel motiu anterior) de seguida perd nitidesa en tirar a velocitats "lentes"; 3. la llum n'és la clau, així que l'instant és fonamental (ja sé que això no és cap novetat però ahir ho vaig experimentar amb el decalatge entre "oh, quina lluna" i "ara estic a punt per disparar"); 4. hauria pogut pujar una mica la ISO per poder tancar diafragma o pujar velocitat i veure si això millorava la imatge... però ara ho deixo per algú altre: qui s'anima fer experiments???

Núria

dilluns, 29 d’octubre del 2007

Moltes gràcies!

Merci Francesc!
Molt útil tota la informació que has deixat. Ja em pensaré què faig, perquè les opcions que proposes són un xic cares, i requereixen certa habilitat manual... cosa que no és la meva especialitat.

Per cert, el teu comentari de dissabte si que es va grabar. Però com a comentari del missatge de la Núria.

Per tothom, informar que hi ha dues formes de deixar missatges al bloc. Una és comentant un missatge ja escrit, i l'altre és escribint un missatge nou.

Per exemple, la primera part d'aquest missatge, hagués estat molt més pròpia d'un comentari al missatge del propi Francesc. Però com que he vist que millor deixar una mica d'informació genèrica del bloc per tothom, he pensat que estaria bé deixar un escrit, i així segur que tothom ho veu.

Per cert, si voleu posar un link a una altra pàgina, heu d'escriure: <a href="http://crba-cursos.blogspot.com">Nom del Link</a>. Això donaria el següent resultat: Nom del Link.
Tot i això, a l'editor del bloc, hi ha un dibuixet amb una bola del móne verda, que ens ajudarà a fer-ho més senzill encara.

Bé, a veure si algú més s'anima a deixar idees, fotos, webs d'interès, i coses així!

Roger

Segon intent

Hola família,

Aquest és el segon intent de participar en el bloc. Dissabte, en rebre la invitació vaig escriure tot un text (ja sabeu que quan m'hi poso, no callo) però vaig fer-ho amb tanta poca traça que no sé què se n'ha fet d'aquell text. Primer el vaig veure incorporat en el bloc i després havia desaparegut.

A veure si ara hi ha més sort.

Algú preguntava com netejar el sensor...

Primer: no sigueu gaire histèrics de la neteja. Alguna taqueta és fàcil de netejar amb el PhotoShop o amb el LightRoom, i tampoc n'hi ha per tant.
Segon: si les taques ens amoinen i les volem treure hi ha diverses possibilitats: els pinzells que es carreguen d'electricitat estàtica i les espàtules flexibles amb teixits molls de líquids volàtils.

Jo personalment, prefereixo el primer sistema, tot i que no serveix per a totes les taques. Si només hi tenim pols, venen uns pinzells especials. Tenen la peculiaritat que quan els pèls que els formen freguen entre ells es carreguen d'electricitat estàtica que atrau les partícules de pols que puguin haver caigut damunt del filtre antialiasing que cobreix el nostre sensor. Per carregar-los es fa servir un esprai de gas comprimit (aire no que condensa i mulla els pèls del pinzell). Tot això ho venen a les botigues de fotografia més o menys professionals i costa uns 60 euros (una passada, és cert, però no hi ha més oferta que aquesta)

Les espàtules són aixo, espàtules de plàstic. El kit complert està format per una espàtula de la mida justa del sensor, un paquet de tovalloletes (per dir-ho d'alguna manera) i un flascó d'una líquid molt volàtil. Una barreja al 50% d'alcohol i èter diuen que va molt bé però jo no ho he provat. Com funciona? Doncs molt senzill: es cobreix l'espàtula amb una de les tovalloletes plegada (s'aguanta amb una goma elàstica que va amb el kit), es mulla lleugerament amb el líquid volàtil i, abans que s'evapori es passa el conjunt per damunt del filtre que cobreix el sensor. Amb una passada n'hi hauria d'haver prou, però si no és així, podeu insistir.

Per fer tot això, evidentment, s'ha de deixar el sensor a la vista. Com ho fem? Hi ha càmeres que ho tenen previst i que al menú hi tenen l'opció de neteja del sensor. Malauradament, en la majoria dels casos per poder activar aquesta opció hem de tenir connectada la càmera a un alimentador extern i la majoria de nosaltres no el tenim. Per tant, el que haurem de fer és posar la càmera a posició Bulb i mantenir premut el disparador. Si teniu la possibilitat de connectar un cable disparador, feu-ho i bloquegeu-lo. Si no, és molt important que us assegureu l'obturador quedarà obert. Si es tanqués mentre teniu un pinzell o una espàtula dins del cos de càmera es trencarien o es torçarien les finíssimes làmines metàl·liques que el formen i s'espatllaria. Canviar un obturador és una reparació cara, per tant, val la pena fer tot el possible per evitar aquest tipus d'accidents.

Uf... quina pallissa, oi? Ja us he advertit al començament: si m'hi poso no callo!

Us passo un parell d'adreces que ho expliquen molt millor que jo! Sort i èxit!

http://www.luminous-landscape.com/essays/sensor-cleaning.shtml

i una de molt i molt completa

http://www.cleaningdigitalcameras.com/

Experts en aranyes descobreixen que aquestes han desenvolupat una multiplicitat d'actituds sexuals

La multiplicitat de posicions durant l'acte sexual no és exclusiva dels humans. L'observació i estudi de les aranyes han demostrat que també aquests animals han abandonat al llarg dels anys la monotonia sexual i practiquen ja més d'una desena de postures durant l'aparellament. Així ho afirma l'entomòleg Jordi Moya, investigador de l'Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d'Investigacions Científiques, que irònicament assegura que les aranyes tenen el seu propi Kama Sutra. El que encara no s'ha descobert és què els inclina a adoptar una o altra posició.

Kama Sutra aràcnid L'aparellament de les aranyes no té res de monòton ni de plàcid, més aviat al contrari. Al canibalisme de les femelles ja conegut, fet que obliga els mascles a buscar mil i un estratagemes per no morir a les seves urpes, s'afegeix ara el descobriment que amb el temps han anat desenvolupant diverses postures sexuals.

La multiplicitat de posicions durant l'acte sexual no és exclusiva dels humans. L'observació i estudi de les aranyes han demostrat que també aquests animals han abandonat al llarg dels anys la monotonia sexual i practiquen ja més d'una desena de postures durant l'aparellament. Així ho afirma l'entomòleg Jordi Moya, investigador de l'Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d'Investigacions Científiques, que irònicament assegura que les aranyes tenen el seu propi Kama Sutra. El que encara no s'ha descobert és què els inclina a adoptar una o altra posició.
El Kama Sutra, que vol dir "fer l'amor", és un antic text hindú escrit pel savi Maharshi Vatsyayana i està considerat com el tractat eròtic més antic del món. S'hi descriuen desenes de postures sexuals, algunes pròximes a l'acrobàcia, que poden practicar un home i una dona. Els humans, però, podrien no tenir l'exclusivitat en la varietat d'actituds durant la còpula.

Les postures sexuals de les aranyes han evolucionat al llarg de les dècades i algunes d'aquestes postures evoquen clarament certes actituds del Kama Sutra, com el famós "69". Els experts n'han pogut observar més d'una desena, segons Jordi Moya, un dels més grans coneixedors en aràcnids de l'estat espanyol. Moya ha passat per Barcelona convidat per l'Obra Social de "la Caixa" per parlar de la seva especialitat més important: les aranyes i la seva comunicació com a amants i caníbals.

La revelació de la varietat de postures sexuals de les aranyes se suma a un aparellament ja de per si singular, tenint en compte que les femelles practiquen el canibalisme i que molts mascles moren a les seves urpes "abans, mentre i després" de copular.

Si encara no s'ha descobert el perquè utilitzen una o altra posició sexual, tampoc està clara la motivació que porta les aranyes a devorar els seus sementals. Alguns estudis, però, apunten que podria ser un acte de "rebuig" de les femelles davant l'"assetjament" de diversos mascles o, simplement, una via ràpida, encara que cruel, per obtenir una nova font de nutrients.

Com evitar morir durant la copulació?

El perill de morir copulant ha portat els mascles a actuar amb cautela i a adoptar mesures de seguretat i precaució, algunes d'allò més enginyoses, per evitar acabar sent pastura de les fèmines, que a més d'estar famolenques, els superen en mesura.

Així, algunes espècies d'aranyes, com la "Pisaura mirabilis", acudeixen a la cita amorosa amb una presa morta i embolicada delicadament com a regal per a la femella, de manera que mentre aquesta s'entreté menjant-se-la, el mascle pot copular tranquil·lament, sabent que, mentre duri el banquet, no serà objecte d'atac.

Altres aràcnids enreden amb la seva tela les femelles abans de començar l'aparellament per tenir-les immobilitzades i poder copular sense perill, una acció que pot semblar sadomasoquista tot i que, en aquest cas, és pura supervivència.

Aquest instint, inherent a tot ésser viu, ha evolucionat en els aràcnids fins al punt que ara són els mascles els que elegeixen parella, segons Jordi Moya. Posats a escollir, ells les prefereixen petites, perquè són més inofensives; verges, perquè són més receptives, i grassonetes, perquè són menys voraces. Tot per mantenir-se amb vida.

Font: Telenotícies.com

PD. En la primera foto es or veure que per fotos d'una teranyina, el millor és intentar posar la càmera al mateix pla!

La Lluna i les aranyes

Hola a tots,

Veig que el bloc, poc a poc va prenent forma. I tot i que a la gent encara li costa una mica això deixar missatgets, ja veurem com el final serà una eina molt útil per comunicar-nos.

20071026 - Barcelona de nit
Ja aprofitant que escric el meu primer missatge, us deixaré alguna informació curiosa. Primer una notícia curiosa sobre el món aràcnid, i l'altre una informació molt més interessant per uns fotògrafs com nosaltres.
El passat dijous, hi va haver la lluna plena més propera a la terra de tot l'any. Això vol dir, que des de casa nostra, la lluna es veu enorme i quasi rodona. Ara ja està anant cap a quart minvant, però tot i això segueix veient-se molt i molt rebé.
El millor moment per fer-li fotos, és quan es pon el sol, i això vaig intentar jo el cap-vespre de divendres, però amb la mala sort que la zona per on surt la lluna (més o menys per nord-est) estava coberta de núvols. Això si, vaig poder fer algunes fotos de la posta de sol des del Tibidabo, i alguna de Barcelona de nit. Us en deixo el link, i ja em direu què us sembla.

Ah! I si algú s'anima a fer fotos de la lluna ja ens les ensenyarà.

Roger

PD. Per cert, i ja posats. Tinc el sensor de la càmera un xic brut... algú sap què s'ha de fer per netejar-lo?

divendres, 26 d’octubre del 2007

Curs de Perfeccionament, octubre de 2007


Del 15 al 23 d'octubre de 2007 hem dut a terme el Curs de Fotografia de la Natura (II): Perfeccionament. Convidem als alumnes a penjar les seves fotos i a comentar les seves experiències...