En Francesc explicant els ets i uts de la fotografia,
i de com posar-hi l'ànima al que veiem,
o com fer una foto diferent, amb la nostra empremta personal.
L'autor, en aquesta, ha volgut expressar-hi quelcom més,
que el fet de mostrar les sitges d'arròs dels Aiguamolls de l'Empordà,
reconvertits en observatori ornitològic i de l'entorn,
i observades per un grup d'alumnes de fotografia del CRBA.
Aquí, els alumnes, van assajant maneres de capturar la realitat,
constatant que allò de:
"vostè dispari, nosaltres farem la resta"sols era un eslògan publicitari dels anys 60,
i no paren de demanar-li al "profe" el perquè rés és tan fàcil com ell diu.
Després de dinar, ara ja una mica més tranquils,
aprenem alló de la "profunditat de camp",
o com aconseguir enfocar tot el mon en un sol pla;
evidentment la realitat és més dura, i s'arriba a pensar
que és més fàcil transportar aigua amb un col·lador.
Ara sí!
Sembla que després de pair el sopar, i els aprenentatges duran tota la nit,
enfrontar-nos a les roques regruades del cap de Creus,
ens ajuden a capturar els colors i les textures,
i fins hi tot alguna flor entre ràfega i ràfega de llevant!
s@lut, companys!
Aquí podeu veure la diferència entre usar difusor o no usar-lo. Crec que és prou evident, no?
